Les dones ocupen només el 20% dels llocs de direcció, encara que són més del 50% de la plantilla mèdica, segons un informe de l’OMC

/in , /by

El Grup de Gènere i Professió de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) en el que participa la presidenta de l’ICOMV, la Dra. Mercedes Hurtado,  ha presentat l’informe “Diagnóstico de gènere de la profesión” un document que reflectix en dades la situació i les diferències que es produïxen entre hòmens i dones. El informe es va presentar en roda de prensa  pels doctors Serafín Romero, president de l’OMC; Tomás Cobo, vicepresident 1r de l’OMC;  José María Rodríguez Vicente, secretari general de l’OMC; Mercedes Hurtado, presidenta del Col·legi de Metges de València; i Carmen Sebastianes, vicepresidenta del Col·legi de Metges de Cadis.

Entre les dades més destacats:

  • En Medicina, la bretxa salarial entre hòmens i dones supera el 27%.
  • Les dones són el 40% del personal docent i investigador universitari en les àrees de coneixement de Salut, però en determinades especialitats no arriben al 10%.
  • Hi ha un 2,1% de desocupació en la professió i d’eixe percentatge el 63,3% són dones. L’índex de metgesses desocupades menors de 40 anys és del 49,7%, major que el dels hòmens (42,9%) .
  • Les dones en situació d’excedència, la majoria té menys de 40 anys (70,6%) , mentres que açò només ocorre en el 20% dels hòmens.
  • Per especialitats, Pediatria és la que compta amb més dones (66,2%) , mentres que Cirurgia Cardiovascular és la que menys (19,6%) .
  • Des de 2011 a 2017 s’han col·legiat cinc vegades més dones que hòmens (4.999 hòmens i 25.212 dones) . En cap col·legi de provincial el número de col·legiades és menor del 41%.
  • El 88,5% dels que ocupen la presidència i el 76,3% dels que ostenten les vicepresidències són hòmens.
  • Hi ha un 36% menys de dones que d’hòmens en les juntes directives dels col·legis
  • En els òrgans de govern del CGCOM, la representació femenina és del 16%

 

Durant la seua intervenció, la Dra. Mercedes Hurtado va posar de manifest que “existeix una feminització de la professió mèdica, les dones portem en la Medicina més de 30 anys i ja és hora que se’ns veja en lloc de responsabilidad”. Va criticar l’existència d’un “sostre de cristal” i la feminització de la precarietat “como ho demostra que hi haja dones en la sanitat pública que no tenen plaça en propietat i que són eternes interines, a més de l’absència de models de referència especialment en algunes especialidades”. Així mateix, es va mostrar partidària de “trencar els estereotipos” i de lluitar per unes polítiques conciliació familiar i va argumentar que “els grups heterogenis treballen millor”.

La Dra. Hurtado va comentar que el decàleg per a la igualtat entre hòmens i dones en la professió mèdica, elaborat pel Grup de Gènere i Professió, pretén ser el primer pas cap a la construcció d’una professió mèdica l’organització de la qual elimine qualsevol condicionant que impedisca una presència equitativa de dones en tots els àmbits. “El objectiu és empoderar a les dones, donar-los veu i fer partícip a la societat i als políticos” va destacar.

En este punt, va detallar que el Col·legi de Metges de València (ICOMV) va explicar a la consellera d’Igualtat de la Comunitat Valenciana, Mónica Oltra, esta nova iniciativa que sorgix amb l’objectiu clar d’impulsar el ple desenrotllament de les dones mèdiques.

Accés a la professió mèdica

L’evolució de les dades en els últims anys assenyala un avanç rotund en el canvi de proporció d’hòmens i dones en la col·legiació: des de 2011 a 2017 s’han col·legiat cinc vegades més dones que hòmens (4.999 hòmens i 25.212 dones) . Amb això ha desaparegut una bretxa de gènere que en 1990 era de més de 39 punts i en 2011 encara de 7,3 punts. Encara que les dones són majoria en els estudis universitaris i estan optant als estudis de Medicina, representant més del 60% de l’alumnat que acaba els seus estudis, el seu accés a la docència és limitat i encara ho és més als llocs de major responsabilitat.

Atés que les dones porten més de 30 anys sent un percentatge important en els estudis de Medicina, el temps passat des del seu accés a la Universitat no explica que ocupen menys del 7% de les càtedres o menys del 16% del professorat titular. Les dones són el 40% del personal docent i investigador universitari en les àrees de coneixement de Salut, però en determinades especialitats no arriben al 10%.

Accés a l’ocupació i professionals sense exercici

L’accés a la primera ocupació en l’àmbit de la Medicina és molt alt en comparació amb altres professions i també la desocupació en general té millors dades. No obstant això, l’anàlisi de gènere destaca que ocorre el mateix que en la resta de la societat: a les dones que busquen el seu primera ocupació els costa més trobar-ho i que també són dones la major part de les persones desocupades. La professió reflectix altres caires de gèneres habituals com el que hi haja més dones entre les persones en excedència o considerades “inactivas” que es manifesta en especial quan les dades es referixen a persones reproductives.

 

En la professió mèdica hi ha un 2,1% de desocupació i d’eixe percentatge el 63,3% són dones. I l’índex de concentració de dones desocupades menors de 40 anys (49,7%) és major que el dels hòmens (42,9%) . Les dones en situació d’excedència, la majoria té menys de 40 anys (70,6%) , mentres que açò només ocorre en el 20% dels hòmens. Al contrari, el dels hòmens en excedència o baixa temporal tenen més de 60 anys, quelcom que només passa amb el 5,9% de les dones en la mateixa situació.

Professionals en exercici

La tendència en 2017 és cap a una major igualtat en la proporció general d’hòmens i dones i es confirma en 2018, amb les dades generals de col·legiació proporcionats per l’INE (127.464 dones i 126.231 hòmens) .

No obstant això, persistixen les desigualtats quan l’anàlisi es realitza per especialitats. En particular, els pitjors indicadors de gènere els tenen les especialitats de Medicina de Família i Comunitària (per una major presència de dones) i el conjunt de les cirurgies i Cardiologia (major presència d’hòmens).

La dona suposa més del 50% de la plantilla mèdica, però només el 20% està en llocs de direcció. A més, hi ha menys dones que hòmens amb plaça en propietat i estes encadenen nombre més gran de contractes a l’any tant en el sistema públic com en el privat.

En Medicina de Família s’agrupen més de 3 de cada 10 metgesses col·legiades (31,4%) , mentres que no arriben a 2 de cada 10 els metges col·legiats (19,5%) . Si se sumen les xifres de Medicina de Família amb les de Pediatria, estes especialitats concentren al 40,6% de les dones pel 25,7% dels hòmens.

Les especialitats més allunyades de la paritat són Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu i Cardiologia, on hi ha el doble d’hòmens que de dones.

Model retributiu

Respecte als models retributius l’evidència és que el seu resultat provoca una bretxa de gènere de més d’un 27% entre els salaris d’hòmens i dones que, a més, manté una tendència a augmentar. Es demostra que hi ha diferències salarials importants entre comunitats autònomes i que en els models retributius públic i privat hi ha una sèrie de complements que es consideren arbitraris.

Quan en les jerarquies laborals hi ha una majoria d’hòmens, afecten els sistemes de cooptació que solen prioritzar també a hòmens. En la mesura que els llocs estan masculinitzats el complement corresponent ho reben més els hòmens que les dones.

Si la majoria d’especialitats que són susceptibles de cobrar complements especials i específics estan ocupades per hòmens, es produïx una discriminació indirecta perquè posa en desavantatge a les dones. L’embaràs comporta que les dones deixen de fer guàrdies i açò suposa deixar de cobrar complements, convertint-se en una pèrdua retributiva per condició de gènere.

 

Espais de representació

La mitat de les persones col·legiades són dones, encara que hi ha comunitats autònomes on el seu percentatge és inferior (Balears, Andalusia, Ceuta i Melilla) i altres on és major (Madrid, Navarra i País Basc) . A excepció de Ceuta i Melilla, en cap col·legi de provincial hi ha menys d’un 41% de dones. Esta proporció de dones mèdiques no es replica en la composició d’òrgans directius dels col·legis provincials.

Seria desitjable que la distribució dels càrrecs entre hòmens i dones estiguera en l’agulla de ganxo del 40-60%, però són hòmens el 88,5% dels que ocupen la presidència i el 76,3% dels que ostenten les vicepresidències. Només la vicesecretaria i en algunes vocalies, els càrrecs amb menor capacitat de decisió, les dones tenen una representació superior al 40%.

La bretxa de gènere de les juntes directives dels col·legis provincials diu que hi ha un 36% menys de dones que d’hòmens. En tots els col·legis amb un número superior a 5.000 persones col·legiades les dones estan infrarrepresentadas en les juntes directives i, en conjunt, només els Col·legis de Burgos, Girona, Còrdova, Toledo i Granada es donen indicadors positius de gènere.

En els Òrgans de Govern del CGCOM la representació femenina aconseguix el 16%. La Dra. Mª Rosa Arroyo Castillo va ser triada nova vicesecretària general el passat mes. D’esta manera, es va convertir en la primera dona a formar part de la Comissió Permanent del CGCOM, integrada per sis membres.

Decàleg per a la igualtat entre hòmens i dones en la professió mèdica

El Grup de Gènere i Professió, a més d’este informe, també ha elaborat un decàleg per a la igualtat entre hòmens i dones en la professió mèdica que pretén ser el primer pas cap a la construcció d’una professió mèdica l’organització de la qual elimine qualsevol condicionant que impedisca una presència equitativa de dones en tots els àmbits.

El decàleg busca promoure un canvi cultural entre els professionals metges a fi a la igualtat entre hòmens i dones, realitzar campanyes de coresponsabilitat i sensibilització entre hòmens i dones i sol·licitar a les diferents Administracions Sanitàries l’elaboració de Plans Directors per a la igualtat i la seua inclusió en els corresponents plans estratègics, així com la necessitat de confeccionar plans específics per al seu desplegament.

A més, tracta de requerir a les administracions públiques que potencien els plans de conciliació, establint criteris clars i objectius que eviten interpretacions subjectives a l’hora d’aplicar els canvis organitzatius necessaris, per a continuar avançant en la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de tot el personal metge.

 

Hazme clic para acceder al Diagnóstico de Género de la Profesión Médica

 

Hazme clic para acceder al "Decálogo Género y Profesión Médica"

 

 

 

Declaració del Consell General de Col·legis de Metges (CGCOM) sobre el control d’implantes sanitaris

/in , /by

El Consell General de Col·legis Oficials de Metges d’Espanya (CGCOM) vol expressar, davant de la investigació periodística duta a terme per un consorci de 59 mitjans internacionals sobre el control d’implantes d’ús sanitari, en la que es reflectix fallades en els controls i incidències pel defectuós funcionament d’estos productes entre 2008 i 2017, la seua profunda convicció que la immensa majoria dels aparells, dispositius, implantes, pròtesi, órtesis i altres productes sanitaris que s’utilitzen pels metges espanyols cobrixen àmpliament els requisits i garanties exigibles, i que els propis equips assistencials i professionals amb el seu bon criteris tècnic, honestedat i compromís professional, actuen com a garantia addicional d’una bona pràctica tecnològica i clínica.

 

Igualment ens reafirmem en la confiança en el nostre Sistema Nacional de Salut, en la qualitat de l’atenció sanitària i en particular en el paper que desenrotlla l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) com a responsable del control i seguiment d’estos implantes i productes d’ús sanitari. Però este missatge de tranquil·litat als nostres pacients no ha de portar a la letargia o la complaença; hi ha problemes, i només una agenda de canvis en el sentit del bon govern pot aportar les garanties necessàries que hui ens exigix la població

 

L’exigència de seguretat, efectivitat i qualitat en tots els medicaments, productes sanitaris i tecnologies és fonamental per a la professió mèdica. Els Aparells i Dispositius Metges (ADMs) tenen una regulació molt menor que la dels medicaments, particularment en l’àmbit de la Unió Europea, en comparació amb Estats Units. A Europa no hi ha una agència central per a avaluar-los, i un conjunt d’organismes notificadors autoritzats (empreses privades majoritàriament) poden atorgar la Conformitat Europea (marca CE) amb escassos requeriments.

Els intents de millorar esta regulació europea iniciats en 2008 van concloure amb una directiva en 2017 que no va aportar millores substancials pel que fa a l’avaluació prèvia.

 

La falta de transparència dels registres nacionals, junt amb les notícies d’una fortes acció de lobby sobre els reguladors, ha portat a iniciatives de la investigació periodística que situen el problema en una magnitud molt important, i amb aparences de conflictes d’interés preocupants.

Sent la seguretat i l’efectivitat el que més importa, és fonamental que la Unió Europea revise i reforce els mecanismes d’avaluació precomercialització i post- implantació, inclús si això suposa un cert retard per a aconseguir garanties de seguretat en els ADIGA els efectes adversos dels quals puguen tindre un impacte directe en la salut o la vida.

Però també el Sistema Nacional de Salut pot afegir garanties addicionals per al seu ús apropiat en els centres i servicis sanitaris. La Xarxa d’Agències d’Avaluació de Tecnologies té la competència i la capacitat legal (RDL 16/2012) per a desenrotllar anàlisi de cost-efectivitat d’estos productes. El que li falta és el múscul suficient, i la vinculació de la seua assessoria experta, a la presa de decisió final de les autoritats sanitàries sobre la incorporació d’eixos productes a la cartera de servicis de finançament públic. Una debilitat que pot afectar la capacitat per a exercir un eficaç seguiment post comercialització. La grandària del repte és clar: es calcula que els ADMs quintupliquen el nombre de medicaments.

Hi ha moltes propostes de crear un organisme centralment coordinat per a l’avaluació de tecnologies a l’estil del britànic NICE, que anirien en el sentit d’escalar cap a una grandària raonable la capacitat del SNS i les seues agències per a respondre als reptes de la innovació tecnològica. A més de seguretat, efectivitat i qualitat, a tots ens importen els costos.

Els Servicis de Salut de les CCAA haurien d’avançar, juntament amb la Xarxa d’Agències i el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, en un procés de normalització i avaluació d’ADMs per a determinar els tipus i models que aporten més seguretat i cost-efectivitat.

Des del punt de vista de la Deontologia mèdica, l’eficiència de la pràctica clínica està clarament reconeguda (Article 7.2 del Codi de Deontologia) ; per això seria recomanable la implicació dels professionals en grups d’experts que  de forma transparent i amb un control dels potencials conflictes d’interés, estudiaren dels aparells, dispositius, implantes i altres productes sanitaris, formulant criteris tècnics i recomanacions per a la seua adquisició i avaluació post-implementació. L’Article 66.6 del Codi de Deontologia Mèdica, establix clarament que “El metge no percebrà cap comissió per les seues prescripcions ni pels materials empleats en l’atenció dels pacients ni podrà exigir o acceptar retribucions d’intermediaris”.

Per tant, qualsevol conducta que s’evidencie en el dit sentit activarà les accions deontològiques oportunes. Estes actuacions són particularment necessàries i pertinents davant de les debilitats enunciades en els processos d’autorització existents a Europa, així com en els estudis d’avaluació de tecnologies i d’adquisició que s’estan implementant en este moment en el Sistema Nacional de Salut espanyol.

En 20 anys el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIME) ha atés a 4.294 professionals

/in , /by

Des que en 1998 es creara el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIME) , han sigut atesos 4.294 metges. Es tracta d’un programa que el col·lectiu metge va posar en marxa conscient de què estos professionals, igual que la població en general, poden patir trastorns mentals y/o addiccions que poden afectar la seua pràctica professional i afectar per tant a la seguretat dels pacients. Així s’ha posat de manifest en la presentació als mitjans de comunicació de la Jornada 20 anys del PAIME organitzada per la Fundació per a la Protecció Social de l’Organització Mèdica Col·legial (FPSOMC) i que s’ha celebrat en la seu de la corporació mèdica amb motiu del 20é Aniversari del dit Programa.

Un Programa que se sustenta en la protecció de la seguretat clínica alhora que ajuda protegix al metge malalt, per la qual cosa, com ha subratllat el president de l’OMC i de la FPSOMC, Dr. Serafín Romero, hauria d’estar en el Boletín Oficial del Estado amb el reconeixement d’utilitat pública. “Es per això -ha afegit- que la professió mèdica es felicita de disposar d’una ferramenta d’estes característiques que emana del Codi de Deontologia i de la capacitat de col·legiació universal de què ens hem dotat els médicos”.

 

 De esquerra a dreta : Mª Ángeles López Orive, subdirectora General de Ordenació del Ministeri de Sanitat; Isabel Baena, viceconsellera de Salutt de la Junta de Andalucia; Dr. Roberto Sabrido, ex conseller de Sanitat de CLM; Dr. Jaume Padrós, president COM Barcelona; Dr. Serafín Romero, president OMC y FPSOMC; i Dr. Tomás Cobo, vicepresident primer FPSOMC i OMC.

Precisament, la falta d’estos dos elements en altres professions representa, al seu parer, un obstacle a l’hora de fer un pas avant en l’atenció de la salut mental dels seus professionals, a més, com ha indicat, del “vértigo que, moltes vegades, dóna haver de dir a un company que podem emmalaltir i acabar convertint-nos en un risc per a les persones a les prestem el nostre exercici profesional”.De totes maneres, “tenim obertes les mans a totes les professions interessades en el nostre Programa que presenta resultats molt positivos”.

De fet, professions com la de pilots i jutges, de l’exercici de la qual depenen drets fonamentals de les persones s’han interessat per este Programa. Precisament, com ha recordat el Dr. Romero, “en el Congrés del PAIME celebrat a Burgos vam tindre l’oportunitat d’escoltar l’interés del Consell General del Poder Judicial per un Programa d’estes característiques, a través de la seua llavors secretària, Margarita Robles, actual ministra de Defensa, i impulsora d’esta propuesta”. Respecte als reptes que planteja este Programa, el president de l’OMC i de la FPSOMC ha remarcat que, a més de la contribució econòmica per part de les Administracions sanitàries, també es requerix d’una gran dosi de complicitat “en l’acció integral amb els gabinets de salut laboral, amb els departaments de Recursos Humans dels Servicis de Salut autonòmics i amb les unitats d’Incapacitat Temporal”.

 

 

Finalment, ha avançat que les dades corresponents als dos últims anys seran presentats en la VIII edició del Congrés PAIME en 2019 que acollirà el Col·legi de Metges de Múrcia. Per la seua banda, el Dr. Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) , s’ha referit al PAIME com un model de referència a Europa en l’atenció al metge malalt, ja que, com ha explicat, “cumple amb dos premisses fonamentals: ser garants de l’exercici professional i ajudar els metges afectats per un problema de salut mental y/o addiccions a rehabilitar-se, la qual cosa es traduïx en una necessària intervenció des del vessant de la seguretat clínica”.

 

Ha reconegut que un dels principals obstacles per a la detecció de casos és la tendència entre el col·lectiu metge a ocultar els seus problemes de salut mental “els més estigmatitzats amb nosaltres mateixos som els metges, encara que a les nostres companyes mèdiques els coste menys treball demanar ajuda davant d’este tipus de casos i, per tant, és un problema que hem d’abordar frontalmente”.Amb el PAIME “més que protegir la confidencialitat que és un dret de tots els pacients, la qual cosa proporcionem és la protecció de la identitat del metge afectado”, segons ha afirmat. "Por això -ha afegit- quan un professional ingressa en el Programa li canviem els cognoms per a preservar la dita identitat i se’ls entrega un altre codi col·legial amb el que ni tan sols els servicis col·legials poden accedir als seus datos”.

Finalment, ha recalcat que no es tracta d’un “Programa de privilegio per als metges sinó que ha sigut creat per a vetlar per la seguretat clínica, per la qual cosa ha reclamat que se situe entre les prioritats de salut pública de les Administracions sanitàries” empezando pel propi Ministeri de Sanitat, a més de en l’agenda pressupostària per a, fonamentalment, garantir l’equitat d’acceso.

Disponible en todas las CC.AA.

 

Este programa singular, únic a Espanya des de l’àmbit professional i referent a Europa i en el món, va nàixer per iniciativa del Col·legi de Metges de Barcelona i, actualment, està implantat en totes les comunitats autònomes, en l’àmbit dels Col·legis de Metges i davall el paraigua Fundació per a la Protecció Social de l’Organització Mèdica Col·legial (FPSPOMC) que contribuïx al finançament del mateix junt amb les Administracions públiques i actua com a coordinador de tots en l’àmbit nacional. Respon al compromís deontològic de la professió mèdica i té el compromís d’atendre de manera integral -assistència sanitària, atenció social, suport legal i assessorament laboral- a metges que patixen problemes psíquics y/o addictius per a donar-los el tractament adequat i per a ajudar-los a retornar amb les adequades garanties al seu treball.

 

S’estima que entre un 10 i un 12 per cent dels metges en exercici poden patir al llarg de la seua vida professional un trastorn mental o una addicció a l’alcohol i a altres drogues. Per a fer front a este tipus de situacions, els Col·legis de Metges s’han dotat d’este Programa que dóna sentit a la funció de salvaguarda i garantia de la bona praxi que tenen encomanada i, al mateix temps, ajuda als metges afectats aconseguir la seua rehabilitació.

A més, per a les Administracions sanitàries representa un garant de qualitat assistencial. Este programa és un referent per a totes aquelles professions que tenen responsabilitats davant dels ciutadans i, en el cas concret dels metges, amb possibles conseqüències negatives per a la salut o la vida de la gent per risc de mala praxi. Dos col·lectius professionals interessats pel programa han sigut els jutges i pilots.

En comparació amb l’últim informe (2014) , el PAIME va atendre en 2016 a 323 metges, un número semblant al registrat en els últims 7 anys que és des de quan l’OMC, a través de la seua Fundació per a la Protecció Social, porta analitzant l’evolució dels casos registrados.  En l’últim any (2016) , el trastorn mental ha sigut el principal motiu de la demanda d’ingrés en este programa (75,8%) , seguit de problemes d’alcoholisme (9,3%) i drogues (7,3%) . El 7,7% dels casos presentava una patologia dual.

 El nombre més gran de casos està relacionat amb trastorns de l’estat d’ànim Quant als diagnòstics clínics, el nombre més gran de casos està relacionat amb trastorns de l’estat d’ànim (29,4%) , seguits per trastorns adaptatius (20,9%) , els relacionats amb el consum d’alcohol i altres substàncies (19,4%) i d’ansietat (15,4%) . El nombre més gran de metges afectats per estos trastorns ha sigut atés amb un tractament ambulatori dispensat pels professionals clínics del PAIME, els que han realitzat un total de 6.573 consultes al llarg de l’any 2016, 19 més que l’últim de 2014 (6.491) .  Del total de metges atesos, 279 han causat baixa laboral, 176 més que en 2014, amb una mitjana d’ILT (Incapacitat Laboral Transitòria) de 140 dies.

 

Quant al nombre de metges atesos que han requerit hospitalització, han sigut 78, número semblant al de 2014, amb una estada mitjana de 34 dies en centres. El principal centre d’hospitalització per a estos casos és el gestionat per la Fundació Galatea. dels casos registrats en 2016, s’han analitzat com complicats 90, dels quals, 57 presentaven risc de mala praxi, 31 tenien conflictes en l’entorn laboral i 2 metges van haver de canviar de centre de treball.

Per comunitats, les 6 amb nombre més gran de casos registrats fins a la data han sigut Catalunya (2.048) , Andalusia (698) , Madrid (416) , Navarra (223) , Castella i Lleó (158) i Castella la Manxa (133) .  La comunitat on menys casos es van registrar és en La Rioja (3) . Si estes dades s’analitzen tenint en compte els metges atesos en funció del número de col·legiats, per cada 1000 col·legiats, en concret, les comunitats amb ingressos superiors han sigut: Catalunya, Ceuta i Melilla, Navarra, Andalusia, Cantàbria i Castella la Manxa.

El col·lectiu més afectat és el d’entre 51 a 60 anys

Per edat, cal destacar que el col·lectiu més afectat és el d’entre 51 a 60 anys (28,7%) , seguit del de 41 a 50 anys (27,9%) , de 31 a 40 (22,1%) , més de 61 anys (13,5%) i menys de 30 anys (7,8%) . Destaca l’increment del 45,31 % dels casos de metges 41 a 50 anys que ha passat de 64 casos en 2014 a 93 en 2016, així com el de metges majors de 61 anys que també s’han incrementat més d’un 60,71% (de 28 casos en 2014 a 45 en 2016) .

Quant a les especialitats més afectades per este tipus de trastorns, més del 40% dels casos són de Medicina Familiar i Comunitària, seguit d’Anestesistes (6,1%) , Pediatres (5,5%) i Psiquiatres (4,8%) . Cal destacar l’aparició en el programa de professionals que treballen en l’Àrea d’Urgències, que no sent una especialitat reconeguda ha debutat en estos dos anys com un espai de risc pel percentatge d’afectats.

 

Quant al sexe, hi ha un canvi en la tendència respecte a l’informe del 2014, sent esta vegada major el percentatge de metges dones afectades per problemes de salut mental (52,5%) enfront dels metges hòmens (47,5%) . A més ha incrementat la mitjana d’edat de les dones que patixen estos problemes que ha passat de ser de 36 anys de mitja en 2014 als 44 anys en 2016.

En quan al seu estat civil, el 40,9% són casats, el 32,2% fadrí, el 9,5% divorciats, el 7,5% en parella de fet, el 7,4% separats, i 2,4% són viudos. Sobre el tipus de relació laboral dels metges atesos, el 63,4% té un contracte fix; el 28,4% contracte temporal, el 5,1% és d’exercici lliure i el 3% té contracte laboral més exercici lliure.

Més del 60% dels metges han sol·licitat ajuda de manera voluntària

El PAIME és un programa sustentat en la confidencialitat, en la confiança, i en el seu disseny específic per als professionals metges que s’instrumenta des dels Col·legis per a ajudar el metge amb problemes i possibilitar la seua rehabilitació per a tornar a exercir. Però, com altres col·lectius, també els metges, per por, sentiment de culpa o estigmatització social de la pròpia malaltia, tendixen a ocultar-la i negar-la, amb la consegüent repercussió en la vida quotidiana, tant en l’entorn familiar com en el professional.

 

 

A pesar d’això, el 65,4% dels metges que han sol·licitat atenció del PAIME ho han fet de manera voluntària; el 34,4% de forma voluntària induïda, cap de manera confidencial i el 0,2% dels casos per existir denúncia formal. Quant a qui deriva estos casos, el 49,8% d’ells, és per iniciativa pròpia; el 15,5% ha sigut a través d’un col·lega, el 12,1% pel departament de Riscos Laborals; el 11% pel psiquiatre el 4,7% per un familiar; i el 4,2% per un superior. El PAIME es finança de mode compartit a través dels Col·legis de Metges, la Fundació per a la Protecció Social de l’OMC i les Administracions sanitàries, moltes de les quals financen parcial o totalment este programa.

L’ICOMV convoca l’Assemblea General Ordinària el pròxim 19 de desembre

/in , , /by

Per acord de la Junta de Govern d’este Col·legi Oficial de Metges, adoptat en sessió celebrada el dia 20 de Novembre d’enguany, es convoca ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA, que tindrà lloc en la seu col·legial el pròxim dia 19 de Desembre, a les 18.30 hores en primera convocatòria, i a les 19.30 hores en segona convocatòria, amb el següent:

ORDE DEL DIA

1r. Lectura i aprovació, si és procedent, del acta de la sessiò de l’Assemblea General Ordinària de 15 de Maig de 2018.

2n. Informe de la Sra. Presidenta.

3r. Aprovació, si escau, del Pressupost d’Ingressos i de Despeses de l´any 2019.

4t. Informe de la Vocalia de Jubilats.

5t. Precs i Preguntes.

(De conformitat amb el que disposen els Estatuts Particulars, durant els deu dies anteriors a la celebració de l’Assemblea estarà a disposició dels col·legiats que ho sol·liciten en la Secretaria del Col·legi, durant les hores de despatx, la documentació dels assumptes a deliberar en l’Assemblea convocada, també podran trobar-los en la Web del Col·legi en la seua Àrea Privada.)

Els doctors valencians Ana Lluch i Anastasio Montero distingits amb el premi a la Millor Trajectòria Professional que atorga l’Organització Mèdica Col·legial

/in , /by

Els doctors valencians Ana Lluch i Anastasio Montero han sigut distingits amb els premis a la Millor Trajectòria Professional en la categoria d’investigació i d’hospitals respectivament. Este reconeixement és atorgat per l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) que constituïx la màxima representació de la professió mèdica a nivell nacional. El Dr. Montero va arreplegar el premi de mans de la ministra de Sanitat, Mª Luisa Carcedo i la Dra. Mercedes Hurtado va arreplegar el premi en nom d’Ana Lluch, que eixe cap de setmana es trobava fora del país, en el marc de la VI Convenció de la Professió Mèdica.

L’Il·lustre Col·legi de Metges de València (ICOMV) informa de que set metges espanyols han sigut distingits en la 4a Edició dels Premis de Reconeixement a la Trajectòria Professional de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) pel seu exercici professional exemplar i el seu comportament lligat als valors que representen a la professió mèdica el compromís, solidaritat, altruisme, integritat, honradesa, empatia i compassió. Entre els guardonats es troben els doctors Ana Lluch i Anastasio Montero, que van ser proposats pel Col·legi de Metges de València per a la seua avaluació curricular.

El Dr. Anastasio Montero, especialista en Cirurgia Cardiovascular, va ser distingit en la categoria d’Hospitals per la seua labor com a director de la Unitat Clínica de Gestió de malalties cardiovasculars en l’Hospital La Fe de València i responsable dels trasplantaments cardíacs amb més de 500 pacients intervinguts. A més, és membre de número de la Reial Acadèmia de Medicina de València. Va rebre el corresponent guardó acompanyat per la presidenta del Col·legi de Metges de València, la Dra. Mercedes Hurtado; després de la qual cosa va expressar el “honor de rebre este reconeixement, atorgat per l’OMC i proposat pel Col·legi de Metges de Valencia”.

Hazme clic para conocer las declaraciones del Dr. Anastasio Montero al recoger el premio
Hazme clic para acceder al vídeo de agradecimiento de la Dra. Hurtado en nombre de la Dra. LLuch

“Després d’agrair a la seua família i companys per ser “su suport per a treballar en el difícil món dels trasplantes” va assegurar que de los malalts ha aprés molt sobre la seua humanitat i molts d’ells són grans amigos” i va assenyalar que a pesar que “las estructures hospitalàries s’estan deshumanitzant, hem de tornar a recuperar la connexió amb el malalt i l’humanisme que transmite”.

Així mateix, La Dra. Ana Lluch, especialista en Oncologia i primera catedràtica en esta àrea, va ser distingida en la categoria de Docència i Investigació per la seua investigació genètica del càncer de mama i la seua detecció precoç, la qual cosa li ha proporcionat un reconeixement nacional i internacional, formant part de Comités d’Experts i Societats científiques. La seua investigació es traduïx en nombrosos Projectes finançats.

Com no va poder assistir a la trobada, va arreplegar el premi la Dra. Mercedes Hurtado, presidenta del Col·legi de Metges de València, corporació impulsora. La presidenta de València va expressar “el honor i valentía” de la Dra. Lluch de qui va destacar les seues labors investigadores i va llegir una carta de la mateixa, en la que expressava la defensa per la investigació en especial en Oncologia i la necessitat d’una sanitat pública i universal per a todos “Es una societat sense futur la que no dedica recursos a la investigació. Perquè darrere de la malaltia estan les persones que sufren”, va explicar en la carta.

Des de la corporació col·legial destaquen que en el marc de la VI Convenció de la Professió Mèdica la presidenta de l’ICOMV, Dra. Mercedes Hurtado va tindre una participació destacada en l’última taula que versava sobre els “Desafíos de la Comunicació en els Col·legis de Médicos” amb una exposició en què va destacar la necessitat de tindre professionals de la comunicació que establisquen i gestionen l’estratègia comunicativa tant interna com externa i la importància de segmentar i monitoritzar per a escoltar activament als col·legiats i als mitjans de comunicació i per tant a la societat.

Hazme clic para acceder a la galería de imágenes de la VI Convención de la profesión médica

 

El Col·legi de Metges acull la presentació de l’aplicació SunQuiet avalada científicament pels doctors Carlos Guillén i Eduardo Nagore

/in , /by

Els doctors Carlos Guillén i Eduardo Nagore, del Servici de Dermatologia de l’Institut Valencià d’Oncologia (IVO) i l’Associació Per a la Prevenció i Investigació del Melanoma Cutani (APIME) han presentat en el Col·legi de Metges de València l’app SunQuiet, desenrotllada per l’empresa Insoytec. Este programa està dissenyat perquè els usuaris puguen conéixer quanta dosi diària de vitamina D necessiten per al seu salud.

Com informen els especialistes, actualment hi ha un dèficit de la vitamina D’inclús en les poblacions -com Valencia-con un elevat nivell d’insolació provocat pel canvi en els formes de vida experimentats en les últimes dècades, amb oficis i costums que ens fan estar allunyats del sol, l’astre responsable fins en un 90 per cent de la síntesi de la vitamina D.

Per a pal·liar esta carència, l’aplicació indica quant temps de sol necessita cada persona – depenent del seu fenotip, època de l’any, índex de radiació vigent- per mitjà d’un càlcul. Així mateix, l’App avisa quan s’ha aconseguit l’objectiu i amacena la informació dia a dia.

 

 

El Dr. Anastasio Montero distingit amb el premi “Certamen Médico” en reconeixement a tota la seua trajectòria professional

/in , , , /by
Pincha aquí para acceder a la galería de fotos

 

L’alcalde de València, Joan Ribó, junt amb la presidenta del Col·legi de Metges, Dra. Mercedes Hurtado, han entregat el premi “Certamen Médico” al cirurgià cardiovascular, Dr. Anastasio Montero en reconeixement a tota la seua trajectòria professional dedicada a la medicina valenciana.

Esta distinció, que complix la seua dotzena edició, està promoguda per la Fundació de l’Il·lustre Col·legi de Metges de València (ICOMV) i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de València. L’Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de València (ICOMV) informa de que l’acte, celebrat este dilluns, es va iniciar amb la intervenció de la regidora de Sanitat, Maite Girau, que va destacar la important col·laboració entre el Col·legi i l’ajuntament per a celebrar este merescut reconeixement a figures mèdiques valencianes.

Després de llegir l’acta del jurat per part del secretari de la Fundació de l’ICOMV, Dr. Francisco Fornés, l’alcalde de València, Joan Ribó, junt amb la presidenta, Mercedes Hurtado, li van fer entrega del diploma que li acredita com premiat, agraint l’esforç i dedicació del doctor Anastasio Montero en nom de tots els valencians.

Durant la seua intervenció la presidenta del Col·legi de Metges i de la Fundació, Dra. Mercedes Hurtado, va voler ressaltar l’important que ha sigut la figura del doctor Montero en els avanços de cirurgia cardiovascular. "Anastasio has destacat tant per les teues investigacions, com per la teua activitat assistencial al capdavant del servici de de l’Àrea Clínica de les malalties cardiovasculars en l’Hospital La Fe de València, liderant grans fites com la implantació del primer cor artificial a la Comunitat Valenciana entre altres grans avanços, per tot això, eres molt digne mereixedor d’este reconeixement”.

En el seu discurs, l’Anastasio Montero ha fet una especial menció de la importància de la humanització de la medicina fent un repàs de les anècdotes més importants al llarg de la seua extensa carrera professional com el repte que va afrontar al realitzar el primer implante d’un cor artificial. De la mateixa manera, va voler destacar l’important que va ser la figura del metge del seu poble com “aquel gran humanista que sabia de tot que es devia als pacients a qualsevol hora i que em va potenciar l’interés per esta magnífica profesió”.

 

També va tindre unixes paraules en el seu discurs per a quan va tindre l’oportunitat de conéixer el científic Stephen Hawking que li va insuflar el coratge per a no defallir mai davant dels adversitats, i per descomptat d’agraïment a la seua família que sempre li ha recolzat per a afrontar els durs reptes que va afrontar durant la seua carrera professional.

Així mateix, l’alcalde de la ciutat va tancar este homenatge posant en valor els mèrits acadèmics i docents, a més de la seua important aportació a l’àmbit de la cirurgia cardíaca. De la mateixa manera, Ribó ha agraït la seua implicació i dedicació del Dr. Anastasio Montero en nom de tota la ciutadania valenciana.

L’acte d’entrega ha tingut lloc en l’hemicicle del consistori valencià i ha comptat amb la presència d’algunes de les figures més destacades del panorama mèdic valencià. També han estat presents dirigents d’hospitals, referents de la universitat, acadèmics, representants de diferents institucions polítiques i sanitàries i molts companys de treball i pacients que han volgut estar al costat de Montero en este reconeixement.

 

Punxa ací per escoltar al Dr. Montero

El premiat

El doctor Anastasio Montero, natural de Conca, és director de l’Àrea Clínica de les malalties cardiovasculars en l’Hospital La Fe de València. Especialista en cirurgia cardiovascular, també va estar al comandament en esta àrea en l’Hospital General de València així com en l’Hospital Reina Sofía de Còrdova.

El guardonat per l’ICOMV compta amb diferents reconeixements a nivell nacional i internacional, com la medalla de l’Orde Civil de Sanitat en 2003, el Premi Philip K. Caves Award de la International Society for Helth Transplantation en Paris per la seua contribució en l’àmbit del trasplantament de cor, i el premi Boehringer Ingelheim de la Societat Espanyola de Cirurgia Cardiovascular.

Des de la corporació col·legial destaquen els grans avanços que el guardonat ha aportat a la medicina cardíaca. Destaca la direcció com a cirurgià cap en l’implante del primer cor mecànic definitiu en l’Hospital La Fe i realització del primer trasplantament simultani cor-renyó en la Comunitat.

 

La Dra. Hurtado va agrair el treball desenrotllat pels metges d’urgències durant el XVII Congrés de SEMES que va acollir l’ICOMV

/in , /by

El congrés que durant 3 dies va reunir a més de 450 professionals d’urgències i emergències en el Col·legi de Metges de València, va posar en relleu el treball desenrotllat pels servicis d’urgències de la Comunitat Valenciana que reben cada dia a més de 6.300 pacients.

Durant la inauguració Mercedes Hurtado, presidenta del Col·legi de Metges de València, va agrair que, durant 17 anys, SEMES haja triat este Col·legi, per a acollir els seus trobades anuals, als que sempre estaran encantats de rebre i als que sempre recolzaren en la seua reclamació per una especialitat d’urgències.

La inauguració va comptar amb la presència en el seu acte inaugural amb de Maite Girau, Regidora de Sanitat, Salut i Esports de l’Ajuntament de València, qui va destacar la importància dels professionals d’urgències i emergències que són un dels factors imprescindibles per a complir l’objectiu de la Conselleria com és el de donar un servici de qualitat als pacients.

Per la seua banda Rosa María Pérez Mencía, Subdirectora General d’Activitat Assistencial Integral, de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Publica, qui va brindar el seu suport a tots els professionals d’este sector, amb qui ha dit, se sent molt compromesa.

Segons el doctor Javier Millán, president de SEMES Comunitat València, la realitat dels servicis d’urgències del nostre país, a hores d’ara, és que no està reconeguda la seua labor, ni per la resta dels servicis hospitalaris, ni per les administracions. El doctor Millán va destacar la labor que durant més de tres anys, s’ha realitzat conjuntament per 44 persones de l’àmbit professional de les distintes administracions, els caps d’urgències hospitalaris de tots els hospitals de la comunitat i la Conselleria de Sanitat, per a poder realitzar el Pla d’Urgències de la Comunitat Valenciana, que es va presentar el passat mes de maig, amb l’objectiu de poder donar millor atenció als més de 6.300 pacients diaris que acudixen als servicis d’urgències i emergències d’esta comunitat i que són atesos per personal qualificat, que lamentablement no se sent reconegut.

Juan González Armengol, president de SEMES va recordar que esta Societat Científica, té únicament dos objectius, servir a tota la societat i als seus pacients i vetlar pels professionals d’urgències i emergències.