El Dr. Anastasio Montero distingit amb el premi “Certamen Médico” en reconeixement a tota la seua trajectòria professional

 

L’alcalde de València, Joan Ribó, junt amb la presidenta del Col·legi de Metges, Dra. Mercedes Hurtado, han entregat el premi “Certamen Médico” al cirurgià cardiovascular, Dr. Anastasio Montero en reconeixement a tota la seua trajectòria professional dedicada a la medicina valenciana.

Esta distinció, que complix la seua dotzena edició, està promoguda per la Fundació de l’Il·lustre Col·legi de Metges de València (ICOMV) i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de València. L’Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de València (ICOMV) informa de que l’acte, celebrat este dilluns, es va iniciar amb la intervenció de la regidora de Sanitat, Maite Girau, que va destacar la important col·laboració entre el Col·legi i l’ajuntament per a celebrar este merescut reconeixement a figures mèdiques valencianes.

Després de llegir l’acta del jurat per part del secretari de la Fundació de l’ICOMV, Dr. Francisco Fornés, l’alcalde de València, Joan Ribó, junt amb la presidenta, Mercedes Hurtado, li van fer entrega del diploma que li acredita com premiat, agraint l’esforç i dedicació del doctor Anastasio Montero en nom de tots els valencians.

Durant la seua intervenció la presidenta del Col·legi de Metges i de la Fundació, Dra. Mercedes Hurtado, va voler ressaltar l’important que ha sigut la figura del doctor Montero en els avanços de cirurgia cardiovascular. "Anastasio has destacat tant per les teues investigacions, com per la teua activitat assistencial al capdavant del servici de de l’Àrea Clínica de les malalties cardiovasculars en l’Hospital La Fe de València, liderant grans fites com la implantació del primer cor artificial a la Comunitat Valenciana entre altres grans avanços, per tot això, eres molt digne mereixedor d’este reconeixement”.

En el seu discurs, l’Anastasio Montero ha fet una especial menció de la importància de la humanització de la medicina fent un repàs de les anècdotes més importants al llarg de la seua extensa carrera professional com el repte que va afrontar al realitzar el primer implante d’un cor artificial. De la mateixa manera, va voler destacar l’important que va ser la figura del metge del seu poble com “aquel gran humanista que sabia de tot que es devia als pacients a qualsevol hora i que em va potenciar l’interés per esta magnífica profesió”.

 

També va tindre unixes paraules en el seu discurs per a quan va tindre l’oportunitat de conéixer el científic Stephen Hawking que li va insuflar el coratge per a no defallir mai davant dels adversitats, i per descomptat d’agraïment a la seua família que sempre li ha recolzat per a afrontar els durs reptes que va afrontar durant la seua carrera professional.

Així mateix, l’alcalde de la ciutat va tancar este homenatge posant en valor els mèrits acadèmics i docents, a més de la seua important aportació a l’àmbit de la cirurgia cardíaca. De la mateixa manera, Ribó ha agraït la seua implicació i dedicació del Dr. Anastasio Montero en nom de tota la ciutadania valenciana.

L’acte d’entrega ha tingut lloc en l’hemicicle del consistori valencià i ha comptat amb la presència d’algunes de les figures més destacades del panorama mèdic valencià. També han estat presents dirigents d’hospitals, referents de la universitat, acadèmics, representants de diferents institucions polítiques i sanitàries i molts companys de treball i pacients que han volgut estar al costat de Montero en este reconeixement.

 

El premiat

El doctor Anastasio Montero, natural de Conca, és director de l’Àrea Clínica de les malalties cardiovasculars en l’Hospital La Fe de València. Especialista en cirurgia cardiovascular, també va estar al comandament en esta àrea en l’Hospital General de València així com en l’Hospital Reina Sofía de Còrdova.

El guardonat per l’ICOMV compta amb diferents reconeixements a nivell nacional i internacional, com la medalla de l’Orde Civil de Sanitat en 2003, el Premi Philip K. Caves Award de la International Society for Helth Transplantation en Paris per la seua contribució en l’àmbit del trasplantament de cor, i el premi Boehringer Ingelheim de la Societat Espanyola de Cirurgia Cardiovascular.

Des de la corporació col·legial destaquen els grans avanços que el guardonat ha aportat a la medicina cardíaca. Destaca la direcció com a cirurgià cap en l’implante del primer cor mecànic definitiu en l’Hospital La Fe i realització del primer trasplantament simultani cor-renyó en la Comunitat.

 

La Dra. Hurtado va agrair el treball desenrotllat pels metges d’urgències durant el XVII Congrés de SEMES que va acollir l’ICOMV

El congrés que durant 3 dies va reunir a més de 450 professionals d’urgències i emergències en el Col·legi de Metges de València, va posar en relleu el treball desenrotllat pels servicis d’urgències de la Comunitat Valenciana que reben cada dia a més de 6.300 pacients.

Durant la inauguració Mercedes Hurtado, presidenta del Col·legi de Metges de València, va agrair que, durant 17 anys, SEMES haja triat este Col·legi, per a acollir els seus trobades anuals, als que sempre estaran encantats de rebre i als que sempre recolzaren en la seua reclamació per una especialitat d’urgències.

La inauguració va comptar amb la presència en el seu acte inaugural amb de Maite Girau, Regidora de Sanitat, Salut i Esports de l’Ajuntament de València, qui va destacar la importància dels professionals d’urgències i emergències que són un dels factors imprescindibles per a complir l’objectiu de la Conselleria com és el de donar un servici de qualitat als pacients.

Per la seua banda Rosa María Pérez Mencía, Subdirectora General d’Activitat Assistencial Integral, de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Publica, qui va brindar el seu suport a tots els professionals d’este sector, amb qui ha dit, se sent molt compromesa.

Segons el doctor Javier Millán, president de SEMES Comunitat València, la realitat dels servicis d’urgències del nostre país, a hores d’ara, és que no està reconeguda la seua labor, ni per la resta dels servicis hospitalaris, ni per les administracions. El doctor Millán va destacar la labor que durant més de tres anys, s’ha realitzat conjuntament per 44 persones de l’àmbit professional de les distintes administracions, els caps d’urgències hospitalaris de tots els hospitals de la comunitat i la Conselleria de Sanitat, per a poder realitzar el Pla d’Urgències de la Comunitat Valenciana, que es va presentar el passat mes de maig, amb l’objectiu de poder donar millor atenció als més de 6.300 pacients diaris que acudixen als servicis d’urgències i emergències d’esta comunitat i que són atesos per personal qualificat, que lamentablement no se sent reconegut.

Juan González Armengol, president de SEMES va recordar que esta Societat Científica, té únicament dos objectius, servir a tota la societat i als seus pacients i vetlar pels professionals d’urgències i emergències.

Participa en el concurs per a trobar una lletra per a un himne col·legial

Vols formar part dels emblemes que identifiquen al Col·legi? Vols ser part de la seua història? El Col·legi ha pensat crear un himne en què es glosse els valors i sentiments de la professió mèdica i del propi Col·legi.

Amb este fi proposa un concurs entre els col·legiats per a triar la millor lletra que continga eixes virtuts, eixe esperit, dotant-lo d’un premi econòmic de 600 euros per al guanyador.

Atrevix-te a plantejar-nos una lletra! Les condicions per a esta composició són les següents:

-Escrit en vers. -els versos s’organitzaran per estrofes.

-El tema principal girarà entorn de la professió mèdica, els seus valors, vocació i sentiments, així com al Col·legi de Metges.

-El to ha de ser solemne. Pot recórrer a figures literàries o professionals per a donar-li major expressivitat poètica al seu contingut, metàfores o comparacions.

-Pot ser llegit, però la seua força major haurà de ser a l’interpretar-se musicalment.

-Haurà -haurà contindre entre quatre i cinc estrofes, amén de la tornada.

-Els drets d’autor es quedaran en possessió del Col·legi.

Este himne està pensat per a ser interpretat pel Cor del Col·legi, i inclusivament pels propis col·legiats, en tots aquells actes solemnes de la Corporació i quan la coral participe en diverses activitats. Les lletres presentades seran avaluades per un comité compost per representants de la Junta del Col·legi, del cor i pel director musical d’este, Christian Roca, compositor i pianista.

El termini de presentació serà a partir de la publicació en la web col·legial i fins al 28 de febrer de 2019.

Les lletres poden remetre’s al correu: vicepresidente2@icomeva.es

 

Els metges espanyols aproven un Decàleg per a la igualtat entre dones i hòmens en la professió mèdica

L’Assemblea General del Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) ha aprovat un “Decálogo per a la igualtat de dones i hòmens en la professió médica” amb el que adopta una postura pública sobre el respecte per este principi d’igualtat i es compromet a treballar pel seu compliment en tots els aspectes que afecten la professió. Este Decàleg ho ha dut a terme el Grup de Treball de Gènere i Professió posat en marxa per la corporació al setembre de 2017 i en el que participen 10 membres de l’Assemblea General. Entre les sis dones que formen part d’este Grup es troba la presidenta de l’ICOMV, la Dra. Mercedes Hurtado.

L’objectiu del Decàleg és promoure un canvi cultural entre els professionals metges a fi a la igualtat entre hòmens i dones i treballar per a fomentar la presència de les metgesses en els espais de presa de decisions, dos dels punts que arreplega el text, aprovat per l’Assemblea General el 26 d’octubre, el mateix dia que va eixir triada la primera dona membre de l’equip directiu del CGCOM com a vicesecretària general, la Dra. Rosa Arroyo.

Partint de la realitat que el nombre de dones que estudien i exercixen la medicina és cada vegada major, el CGCOM considera necessari replantejar-se l’exercici de la medicina adaptat a esta realitat. Per això, el Decàleg aprovat per l’Assemblea General arreplega, entre altres qüestions, la necessitat de treballar en la identificació dels factors que condicionen l’actual bretxa salarial en l’àmbit sanitari; i instar a les distintes administracions sanitàries a què les situacions d’embaràs, enllumenament, lactància i acolliment no suposen cap minva retributiva.

Campanyes de sensibilització contra l’acaçament sexual y/o laboral, treballar en la seua prevenció i actuació i establir protocols per a la denúncia d’estes situacions, així com requerir a les Administracions públiques que potencien plans de conciliació, establint criteris clars i objectius per a continuar avançant en la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de tot el personal sanitari, són altres dels punts d’este Decàleg.

El vicepresident primer de la corporació, Dr. Tomás Cobo, coordinador d’este grup de treball, va ser l’encarregat de presentar este Decàleg com primer resultat de la decisió duta a terme pel CGCOM en l’Assemblea General celebrada a Bilbao al gener de 2017 i basant-se en el pla estratègic de la corporació per a 2018 marcat pel seu president, Dr. Serafín Romero, en el que es va plantejar obertament establir polítiques en defensa de la igualtat de gènere i dur a terme accions que permeten avançar en eixe sentit.

“Per a aconseguir la igualtat cal passar a l’acció executiva i deixar-se d’intencions”. Amb esta premissa el Dr. Cobo ha coordinat 4 reunions del Grup de Treball Gènere i Professió de què ha eixit este Decàleg, així com la proposta de crear un Observatori per a la igualtat en la professió mèdica amb què el CGCOM faça visible el seu compromís per la igualtat.

El Dr. Cobo va explicar que este Observatori haurà de servir de “elemento d’anàlisi i avaluació de l’evolució demogràfica; creu protocols a favor de polítiques d’igualtat i funcione com a centre de recepció d’anomalies i de difusió de les polítiques d’igualtat de gènere que es generen des dels col·legis de médicos”.

 

L’equip de l’ICOMV puja al pódium com a subcampió en el X Campionat d’Espanya de Ciclisme per a Metges

L’equip ciclista del Col·legi de Metges de València(format per Vicente Ruiz, Álvaro Guillorme, Francisco Pastor  e Ismael Escribá )   va pujar al pódium en segona posició, després del Col·legi de Metges de Granada, en la prova disputada el 27 d’octubre del X Campionat d’Espanya de Ciclisme per a Metges disputada a Màlaga. El tercer lloc va ser per al Col·legi de Gipuzkoa. La jornada va congregar a 153 participants agrupats en equips procedents de distints col·legis de metges d’Espanya.

Així mateix, a nivell individual destaca en la classificació general, el col·legiat valencià Dr. Francisco Pastor, qui es va alçar amb el triomf en la categoria M2 (de 40 a 49 anys) masculina, seguit de Cèsar Canals (Col·legi de Metges de Conca) i Roberto Jover (Col·legi de Metges d’Alacant) .

També a nivell individual, el Dr. Vicente Ruiz de l’equip valencià, va aconseguir la 3a posició en la categoria M3 masculina (de 50 a 59 anys) , on va quedar Joseba Barrot com a campió (Col·legi de Metges de Bizkaia) i en segon lloc Francisco Gómez (Col·legi de Metges de Ciudad Real) .

 

 

El Campionat d’Espanya de Ciclisme es tracta d’una competició durant la qual els metges canvien la bata pel maillot perquè -com comenten els participants- es tracta d’una oportunitat perquè els professionals de la medicina prediquen amb l’exemple: “No només hem de prescriure exercici físic als nostres pacients, sinó que a més devem practicarlo” indicava un dels seus organitzadors.

El recorregut de la prova va sumar un total de 70 quilòmetres amb eixida en la seu del col·legi andalús amfitrió, Màlaga. Els ciclistes van recórrer el litoral malagueny en direcció a la Costa del Sol oriental. La meta va estar ubicada en Rincón de la Victoria. La plaça de l’Ajuntament de la dita localitat va acollir el fi de festa i en l’entrega de premis van estar a la que van acudir diverses autoritats esportives i metgesses de la localitat.

Respecte als guanyadors absoluts van ser: el granadino Justo Fernández -categoria masculina- i la navarresa Izarbe Jiménez -categoria femenina- els que van aconseguir el primer lloc de la classificació general.

 

Posicionament del Fòrum de la Professió Mèdica davant del R.D. 1302/2018 de Prescripció d’Infermeria

Després de la publicació en el Boletín Oficial del Estado (BOE) del Reial Decret 1302/2018, de 22 d’octubre, per mitjà del que es modifica el Reial Decret 954/2015, de 23 d’octubre, pel qual es regula la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part dels infermers, el Fòrum de la Professió Mèdica (FPME) manifesta el següent:

-El FPME expressa el seu profund malestar per haver conegut el contingut final d’este Reial Decret a partir de la seua publicació en el Boletín Oficial del Estado (BOE) , donant constància de no haver sigut prèviament informat ni cridat a participar ni a opinar sobre les modificacions que s’han efectuat i que, finalment, han quedat plasmades en el text definitiu del Reial Decret 1302/2018.

-En conseqüència, el Fòrum de la Professió Mèdica dóna per "roto" l’acord subscrit el 24 d’octubre de 2017, en el si del Fòrum Professional, òrgan col·legiat de participació de les professions sanitàries titulades, dependent del Ministeri de Sanitat, en relació al contingut de la normativa reguladora de la prescripció d’infermeria, i que va ser subscrit entre el Ministeri de Sanitat, la Professió d’Infermeria, la Professió Mèdica, i les comunitats autònomes, i dau a conéixer, en aquell moment, a l’opinió pública.

La decisió d’esta ruptura adoptada pel FPME es fonamenta en la modificació que s’ha efectuat del text sense coneixement previ del Fòrum de la Professió Mèdica que representa al Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) a la Federació d’Associacions Científico-Médicas Espanyoles (FACME) ; a la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) ; a la Conferència Nacional de Degans de Facultats de Medicina (CNDFM) ; i al Consell Estatal d’Estudiants de Medicina (CEEM).

-El FPME ha decidido poner en manos de sus servicios jurídicos el análisis y estudio de las modificaciones incluidas en el Real Decreto 1302/2018, de 22 de octubre, para su posterior valoración e informe correspondiente.

L’Organització Mèdica Col·legial reconeix la trajectòria professional dels doctors valencians Ana Lluch i Anastasio Montero

Set metges espanyols pertanyents a Atenció Primària, Hospitals, Docència i Investigació, Humanitats i Cooperació, Gestió i Altres Àmbits Assistencials han sigut distingits en la 4a Edició dels Premis de Reconeixement a la Trajectòria Professional amb què l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) ha volgut reconéixer el seu exercici professional, la seua trajectòria i el seu comportament com a professionals de la Medicina. Entre estos metges seleccionats a nivell nacional es troben dos figures valencianes propostes pel Col·legi de Metges de València, la Dra. Ana Lluch en la categoria de Docència i Investigació i el Dr. Anastasio Montero en la categoria d’Hospitals.

Els altres premis en les seues respectives modalitats han correspost a: la Dra. Isabel Hidalgo García en Atenció Primària; la Dra. Ana María Betegón Sanz ha sigut premiada en Altres àmbits assistencials; el Dr. José Caminer Lluna en la categoria d’Humanitats i Cooperació i en la mateixa s’ha concedit un accèssit a la Dra. Aurelia Moreno Castillo i el Dr. Julio Pascual Gómez ha sigut designat en la categoria de gestió.

 

 

 

La Dra. Ana Lluch és especialista en Oncologia i primera catedràtica en esta àrea mèdica. Experta en la investigació genètica del càncer de mama i la seua detecció precoç, la qual cosa li ha proporcionat un reconeixement nacional i internacional, formant part de Comités d’experts i societats científiques. La seua investigació es traduïx en nombrosos projectes finançats i en més de 530 publicacions en revistes nacionals i internacionals d’impacte i innumerables comunicacions a congressos i capítols de llibres. Forma part de Jurats de premis i beques i del programa Ramón i Cajal. El reconeixement dels seus pacients i autoritats sanitàries s’ha manifestat en el nomenament de filla adoptiva de València i altres localitats de la Comunitat.

 

El Dr. Montero Argudo és especialista en Cirurgia Cardiovascular de l’Hospital La Fe de València, i professor titular. Membre de número de la Reial Acadèmia de Medicina de València i director de la Unitat Clínica de Gestió de malalties cardiovasculars. De la mateixa manera, és responsable dels trasplantaments cardíacs amb més de 500 pacients intervinguts i la seua experiència assistencial-investigadora l’ha plasmat en capítols de llibres, publicacions (164) , comunicacions a congressos (136) i ponències. Com a professora titular impartix docència en tots els cicles, en la Facultat de Medicina, el doctorat, màsters i a metges residents.

 

A més el pròxim 12 de novembre rebrà el premi “Certamen Metge Reconeixement a tota una Trajectòria Profesional” que atorga el col·legi de Metges de València en col·laboració amb l’Ajuntament de València. Amb esta distinció l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) vol recoure el seu exercici professional, la seua trajectòria i també el seu comportament lligat als valors que representen a la professió mèdica: l’altruisme, la integritat, l’honradesa, la veracitat, l’empatia i la solidaritat. Es tracta de metges que, sense necessitat de tindre una gran notorietat mediàtica, compten amb una trajectòria professional exemplar.

A la venda el número de loteria de Nadal de l’ICOMV 2018

Informem als  col·legiats que ja està disponible la loteria de Nadal.

Enguany hem pogut aconseguir la sèrie completa del número que tradicionalment adquirim, el 62.690.

Els interesados/as podran adquirir paperetes de 5 EUR (sense recàrrec) des del 22 d’octubre i fins al 7 de desembre o fins a esgotar existències.

El punt de venda serà en el departament de comptabilitat del Col·legi (en les oficines del primer pis) en horari de 8:00 a 14:00 hores i de 16:00 a 20:00 hores de dilluns a dijous, i divendres de 8.00 a 14.00 hores, així com en consergeria en horari en què el departament de comptabilitat del Col·legi estiga tancat.

La loteria es distribuirà per orde de compra fins que s’esgoten les paperetes. El Col·legi no efectuarà reserves de paperetes.

Així mateix, els comuniquem que la distribució de l’agenda de 2019 no està prevista en les mateixes dates.

Les agendes estaràn a partir del 26 de novembre. A més, també es podran adquirir paperetes de l’Associació Hispano-Siria de la Comunitat Valenciana, que té com a número el 19.827.

El Dr. Fresquet va aprofundir sobre la situació del metge rural a principis del segle XX durant la conferència magistral

A través de la conferència magistral de la Fundació de l’ICOMV impartida pel Dr. José Luis Fresquet, els assistents van tindre l’oportunitat d’aprofundir en les condicions i la praxi diària del metge rural d’inicis de la centúria passada. Com explicava l’expert: “A principis del segle XX en l’entorn rural els metges titulars eren contractats pels ajuntaments i depenien dels alcaldes que eren els “cacics”; o persones que actuaven davall la seua “protecció”. Una situació que suposava que el metge patira moltes vegades abusos i arbitrarietat. D’ací que una de les demandes més importants del col·lectiu fora passar a dependre directament de l’Estat, i no estar a l’atzar dels cacics”.

Sobre este context ens va il·lustrar el Dr. José Luis Fresquet, professor titular d’història de la ciència de la Universitat de València. Durant la conferència l’especialista va presentar el cas del metge valencià l’Àlber Alfredo Alegre, una història tràgica que va posar de manifest les dificultats que oferia la pràctica professional en les zones rurals.

Característiques de l’exercici de la medicina en esta etapa

En 1900 la societat espanyola era fonamentalment rural. dels 18,5 milions d’habitants, 12,6 vivien en un nucli de població inferior a 10.000 habitants. D’altra banda, el 71% de la població activa es dedicava a l’agricultura i la pesca. En 1930 la situació havia canviat substancialment: de la xifra de 8,6 milions d’actius, només 4 milions es dedicaven a l’agricultura i la pesca. A més, el rendiment i la productivitat per hectàrea va passar del 50 al 76%. Els llauradors que abandonaven el camp no van emigrar esta vegada al continent americà, sinó a les grans ciutats espanyoles, especialment Barcelona, Madrid i Bilbao.

En 1891 va aparéixer el Reglament del metge titular, Cos de Metges Titulars, i va tindre lloc l’I Congrés de Metges titulars. En l’entorn rural els metges titulars eren contractats pels ajuntaments i depenien dels alcaldes que eren els "caciques" o persones que actuaven davall el seu "protección". El sou que percebien era davall i en nombroses ocasions era en espècie. Si la seua relació amb el cacic no era bona tenien molts problemes.

Una altra font de finançament era la consulta privada, el pagament per acte, que també podia ser en espècie. En alguna ocasió van existir les crides "igualas" que obligava el metge a haver d’atendre a molts veïns i no sempre la retribució li compensava. Havien de recórrer llargs camins a cavall o a peu i a vegades en condicions climàtiques severes segons el territori on exerciren.

El metge havia de lluitar contra la pobresa, les males comunicacions, la falta d’educació, l’analfabetisme, les malalties infeccioses i la falta d’higiene. Practicava una medicina heroicament i normalment “expectant”. Els mitjans amb què comptava eren més aïna escassos i d’esta manera havia de fer front a problemes mèdics, quirúrgics, obstétricos i odontològics que resolia “com podía”. També havia d’atendre als pobres a través de la Beneficència municipal i dur a terme les estadístiques demografico-sanitàries.

A més, era l’encarregat de la prevenció i les mesures sanitàries: vigilància i neteja d’aigües públiques, llavadors, higiene de llocs, aliments, cementeris, desinfecció d’albellons, latrines, excusats, abocadors, hostatgeries, hospicis, col·legis, etc. i fer front a les pandèmies. En este sentit, la major part d’estos metges reclamaven mitjans al govern que no solien arribar, la redacció de lleis, l’educació sanitària de la població, etc. Va haver-hi també una lluita que s’arrossegava des del segle XIX perquè estos metges depengueren de l’Estat, tingueren una certa independència i foren pagats pel govern.

Les reivindicacions professionals i les reformes sanitàries que els metges van sol·licitar del poder polític al llarg de l’etapa constitucional del regnat d’Alfons XIII, van ser continuació de les del segle XIX. Una de les demandes més important va ser que els metges rurals depengueren directament de l’Estat, especialment pel que fa als salaris, i no dels poders municipals detinguts generalment per cacics. Els problemes entre ambdós eren constants.

 

La dramàtica història del doctor Alegre

El doctor valencià Alfredo Alegre es va traslladar amb la seua dona i els seus tres fills a exercir la medicina a la població l’Àlber d’Ames (Guadalajara) seguint les promeses de l’alcalde de la població, El senyor Julián. Els dits compromisos municipals es van incomplir als dos mesos de la seua arribada. Així que el Dr. Alegre es va trobar arruïnat, i cada vegada amb més deutes, vivint de la caritat dels veïns i amb la seua dona greument malalta.

D’ací que el 6 de juliol de 1915 es va enfrontar a ell exigint-li que alleugerira la seua situació. El senyor Julián va traure una navaixa i el senyor Alfredo li va disparar cinc tirs en legítima defensa, fregant-li amb tres bales que no van revestir gravetat, com així va indicar el metge de Setiles. No obstant això, el doctor va ser empresonat. El problema va ser que l’alcalde va morir als pocs dies. L’informe mèdic de diferents acadèmics forenses exculpaven al Dr. Alegre i consideraven que la causa real de la defunció les múltiples malalties que patia: cirrosi del fetge i uns renyons i un cor que a penes funcionaba… Les autoritats afins al difunt van aconseguir mantindre-ho a la presó.

Mentres esperava el juí va morir la seua dona, i els seus fills van quedar desemparats. El tribunal va actuar de forma parcial i li va condemnar a 14 anys, 8 estire i 1 dia de presó per homicidi.

El seu cas va posar en peu de guerra als professionals sanitaris, a estudiants, a metges, professors, escriptors, periodistes que es van sumar a la seua causa durant els anys següents, sol·licitant el seu indult inclús en campanyes de premsa nacional, i recaptant donatius pares els seus fills.

 

Avís: Se suspén l’excursió programada para per a dissabte 20 d’octubre a Segorbe com a mesura de precaució

Estimat\@s colegiad\@s:

Davant dels avisos meteorólogicos de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) previstos para demà en la població de Segorbe i la província de Castelló, es decidix suspendre l’excursió programada per a demà dissabte com a mesura de precaució.

Més informació: 963 161 491.

El Dr. Anastasio Montero rebrà el premi a la Millor Trajectòria Professional que atorga el Col·legi de Metges de València

El jurat del guardó Certamen Mèdic Reconeixement a Tota una Vida Professional, compost per membres de la Fundació de l’Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de València, ha fallat distingir el doctor valencià, Anastasio Montero, amb este guardó. Este premi és un reconeixement a la seua distingida trajectòria professional dedicada a la medicina.

L’Il·lustre Col·legi de Metges de València (ICOMV) informa de que este homenatge, que enguany complix la seua dotzena edició, compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, que se suma així al reconeixement de metges que han aportat valor, progrés i dedicació a la societat valenciana. La cerimònia d’entrega serà presidida per l’alcalde, Joan Ribó, i tindrà lloc el 12 de novembre en l’hemicicle del consistori valencià a les 19.30 hores.

La presidenta de la Fundació, Dra. Mercedes Hurtado, ha apuntat que “El doctor Montero ha marcat grans fites en l’àmbit de la cardiologia, el més recent l’implante amb èxit del primer cor mecànic en l’Hospital La Fe de València. Este premi és el reconeixement als molts èxits i avanços aconseguits en la seua dilatada trajectòria professional dedicada a la medicina”;. El doctor Anastasio Montero, natural de Conca, és director de l’Àrea Clínica de les malalties cardiovasculars en l’Hospital La Fe de València. Especialista en cirurgia cardiovascular, també va estar al comandament en esta àrea en l’Hospital General de València així com en l’Hospital Reina Sofía de Còrdova.

El guardonat per l’ICOMV compta amb diferents reconeixements a nivell nacional i internacional, com la medalla de l’Orde Civil de Sanitat en 2003, el Premi Philip K. Caves Award de la International Society for Helth Transplantation en Paris per la seua contribució en l’àmbit del trasplantament de cor, i el premi Boehringer Ingelheim de la Societat Espanyola de Cirurgia Cardiovascular.

Des de la corporació col·legial destaquen els grans avanços que el guardonat ha aportat a la medicina cardíaca. Destaca la direcció com a cirurgià cap en l’implante del primer cor mecànic definitiu en l’Hospital La Fe i realització del primer trasplantament simultani cor-renyó en la Comunitat.

El premi “Certamen Metge Reconeixement a Tota una Vida Profesional” va ser creat fa 12 anys pel Col·legi de Metges de València per a reconéixer la labor dels facultatius que han destacat en el desenrotllament de la professió mèdica per la seua implicació, èxits, sacrifici, trajectòria i entrega.

 

El Dr. Riquelme exposa en el Col·legi la seua mostra fotogràfica dedicada a la ciutat de València

 

El Dr. Andrés Riquelme rendix un homenatge a la ciutat de València, als seus monuments i la seua gent a través de l’exposició fotogràfica “Valencia monumental” un conjunt d’imatges que capten les estampes més representatives de la capital del Túria. Com comentava la presidenta del Col·legi, la Dra. Mercedes Hurtado, durant la inauguració: “el Dr. Riquelme no ha guardat en la seua retina totes estes imatges, sinó que ha volgut compartir la bellesa d’esta ciutat amb els amics, la família i els col·legiats en una exposició que és un gaudi per a la vista”, realitzant un joc de paraules sobre l’especialitat mèdica d’este oftalmòleg expert en la retina, aficionat a la fotografia, al ciclisme i a passejar els carrers de l’urbs levantina.

A més de la Dra. Hurtado i els doctors Ortega i Guerrer per part de la Junta de Gobiernto de l’ICOMC, diversos companys de l’hospital La Fe, de l’hospital Dr. Peset, de l’hospital General, de Fisabio, així com de clíniques privades, pacients, familiars i amics han acompanyat al Dr. Riquelme en l’obertura de la mostra.

Els col·legiats i la resta de ciutadans poden acostar-se a contemplar esta col·lecció “Valencia Monumental” en la sala d’exposicions de la seu col·legial fins al dia 3 de novembre.