Des que en 1998 es creara el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIME) , han sigut atesos 4.294 metges. Es tracta d’un programa que el col·lectiu metge va posar en marxa conscient de què estos professionals, igual que la població en general, poden patir trastorns mentals y/o addiccions que poden afectar la seua pràctica professional i afectar per tant a la seguretat dels pacients. Així s’ha posat de manifest en la presentació als mitjans de comunicació de la Jornada 20 anys del PAIME organitzada per la Fundació per a la Protecció Social de l’Organització Mèdica Col·legial (FPSOMC) i que s’ha celebrat en la seu de la corporació mèdica amb motiu del 20é Aniversari del dit Programa.
Un Programa que se sustenta en la protecció de la seguretat clínica alhora que ajuda protegix al metge malalt, per la qual cosa, com ha subratllat el president de l’OMC i de la FPSOMC, Dr. Serafín Romero, hauria d’estar en el Boletín Oficial del Estado amb el reconeixement d’utilitat pública. “Es per això -ha afegit- que la professió mèdica es felicita de disposar d’una ferramenta d’estes característiques que emana del Codi de Deontologia i de la capacitat de col·legiació universal de què ens hem dotat els médicos”.

De esquerra a dreta : Mª Ángeles López Orive, subdirectora General de Ordenació del Ministeri de Sanitat; Isabel Baena, viceconsellera de Salutt de la Junta de Andalucia; Dr. Roberto Sabrido, ex conseller de Sanitat de CLM; Dr. Jaume Padrós, president COM Barcelona; Dr. Serafín Romero, president OMC y FPSOMC; i Dr. Tomás Cobo, vicepresident primer FPSOMC i OMC.
Precisament, la falta d’estos dos elements en altres professions representa, al seu parer, un obstacle a l’hora de fer un pas avant en l’atenció de la salut mental dels seus professionals, a més, com ha indicat, del “vértigo que, moltes vegades, dóna haver de dir a un company que podem emmalaltir i acabar convertint-nos en un risc per a les persones a les prestem el nostre exercici profesional”.De totes maneres, “tenim obertes les mans a totes les professions interessades en el nostre Programa que presenta resultats molt positivos”.
De fet, professions com la de pilots i jutges, de l’exercici de la qual depenen drets fonamentals de les persones s’han interessat per este Programa. Precisament, com ha recordat el Dr. Romero, “en el Congrés del PAIME celebrat a Burgos vam tindre l’oportunitat d’escoltar l’interés del Consell General del Poder Judicial per un Programa d’estes característiques, a través de la seua llavors secretària, Margarita Robles, actual ministra de Defensa, i impulsora d’esta propuesta”. Respecte als reptes que planteja este Programa, el president de l’OMC i de la FPSOMC ha remarcat que, a més de la contribució econòmica per part de les Administracions sanitàries, també es requerix d’una gran dosi de complicitat “en l’acció integral amb els gabinets de salut laboral, amb els departaments de Recursos Humans dels Servicis de Salut autonòmics i amb les unitats d’Incapacitat Temporal”.
Finalment, ha avançat que les dades corresponents als dos últims anys seran presentats en la VIII edició del Congrés PAIME en 2019 que acollirà el Col·legi de Metges de Múrcia. Per la seua banda, el Dr. Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) , s’ha referit al PAIME com un model de referència a Europa en l’atenció al metge malalt, ja que, com ha explicat, “cumple amb dos premisses fonamentals: ser garants de l’exercici professional i ajudar els metges afectats per un problema de salut mental y/o addiccions a rehabilitar-se, la qual cosa es traduïx en una necessària intervenció des del vessant de la seguretat clínica”.
Ha reconegut que un dels principals obstacles per a la detecció de casos és la tendència entre el col·lectiu metge a ocultar els seus problemes de salut mental “els més estigmatitzats amb nosaltres mateixos som els metges, encara que a les nostres companyes mèdiques els coste menys treball demanar ajuda davant d’este tipus de casos i, per tant, és un problema que hem d’abordar frontalmente”.Amb el PAIME “més que protegir la confidencialitat que és un dret de tots els pacients, la qual cosa proporcionem és la protecció de la identitat del metge afectado”, segons ha afirmat. "Por això -ha afegit- quan un professional ingressa en el Programa li canviem els cognoms per a preservar la dita identitat i se’ls entrega un altre codi col·legial amb el que ni tan sols els servicis col·legials poden accedir als seus datos”.
Finalment, ha recalcat que no es tracta d’un “Programa de privilegio per als metges sinó que ha sigut creat per a vetlar per la seguretat clínica, per la qual cosa ha reclamat que se situe entre les prioritats de salut pública de les Administracions sanitàries” empezando pel propi Ministeri de Sanitat, a més de en l’agenda pressupostària per a, fonamentalment, garantir l’equitat d’acceso.
Disponible en todas las CC.AA.
Este programa singular, únic a Espanya des de l’àmbit professional i referent a Europa i en el món, va nàixer per iniciativa del Col·legi de Metges de Barcelona i, actualment, està implantat en totes les comunitats autònomes, en l’àmbit dels Col·legis de Metges i davall el paraigua Fundació per a la Protecció Social de l’Organització Mèdica Col·legial (FPSPOMC) que contribuïx al finançament del mateix junt amb les Administracions públiques i actua com a coordinador de tots en l’àmbit nacional. Respon al compromís deontològic de la professió mèdica i té el compromís d’atendre de manera integral -assistència sanitària, atenció social, suport legal i assessorament laboral- a metges que patixen problemes psíquics y/o addictius per a donar-los el tractament adequat i per a ajudar-los a retornar amb les adequades garanties al seu treball.
S’estima que entre un 10 i un 12 per cent dels metges en exercici poden patir al llarg de la seua vida professional un trastorn mental o una addicció a l’alcohol i a altres drogues. Per a fer front a este tipus de situacions, els Col·legis de Metges s’han dotat d’este Programa que dóna sentit a la funció de salvaguarda i garantia de la bona praxi que tenen encomanada i, al mateix temps, ajuda als metges afectats aconseguir la seua rehabilitació.
A més, per a les Administracions sanitàries representa un garant de qualitat assistencial. Este programa és un referent per a totes aquelles professions que tenen responsabilitats davant dels ciutadans i, en el cas concret dels metges, amb possibles conseqüències negatives per a la salut o la vida de la gent per risc de mala praxi. Dos col·lectius professionals interessats pel programa han sigut els jutges i pilots.
En comparació amb l’últim informe (2014) , el PAIME va atendre en 2016 a 323 metges, un número semblant al registrat en els últims 7 anys que és des de quan l’OMC, a través de la seua Fundació per a la Protecció Social, porta analitzant l’evolució dels casos registrados. En l’últim any (2016) , el trastorn mental ha sigut el principal motiu de la demanda d’ingrés en este programa (75,8%) , seguit de problemes d’alcoholisme (9,3%) i drogues (7,3%) . El 7,7% dels casos presentava una patologia dual.
El nombre més gran de casos està relacionat amb trastorns de l’estat d’ànim Quant als diagnòstics clínics, el nombre més gran de casos està relacionat amb trastorns de l’estat d’ànim (29,4%) , seguits per trastorns adaptatius (20,9%) , els relacionats amb el consum d’alcohol i altres substàncies (19,4%) i d’ansietat (15,4%) . El nombre més gran de metges afectats per estos trastorns ha sigut atés amb un tractament ambulatori dispensat pels professionals clínics del PAIME, els que han realitzat un total de 6.573 consultes al llarg de l’any 2016, 19 més que l’últim de 2014 (6.491) . Del total de metges atesos, 279 han causat baixa laboral, 176 més que en 2014, amb una mitjana d’ILT (Incapacitat Laboral Transitòria) de 140 dies.
Quant al nombre de metges atesos que han requerit hospitalització, han sigut 78, número semblant al de 2014, amb una estada mitjana de 34 dies en centres. El principal centre d’hospitalització per a estos casos és el gestionat per la Fundació Galatea. dels casos registrats en 2016, s’han analitzat com complicats 90, dels quals, 57 presentaven risc de mala praxi, 31 tenien conflictes en l’entorn laboral i 2 metges van haver de canviar de centre de treball.
Per comunitats, les 6 amb nombre més gran de casos registrats fins a la data han sigut Catalunya (2.048) , Andalusia (698) , Madrid (416) , Navarra (223) , Castella i Lleó (158) i Castella la Manxa (133) . La comunitat on menys casos es van registrar és en La Rioja (3) . Si estes dades s’analitzen tenint en compte els metges atesos en funció del número de col·legiats, per cada 1000 col·legiats, en concret, les comunitats amb ingressos superiors han sigut: Catalunya, Ceuta i Melilla, Navarra, Andalusia, Cantàbria i Castella la Manxa.
El col·lectiu més afectat és el d’entre 51 a 60 anys
Per edat, cal destacar que el col·lectiu més afectat és el d’entre 51 a 60 anys (28,7%) , seguit del de 41 a 50 anys (27,9%) , de 31 a 40 (22,1%) , més de 61 anys (13,5%) i menys de 30 anys (7,8%) . Destaca l’increment del 45,31 % dels casos de metges 41 a 50 anys que ha passat de 64 casos en 2014 a 93 en 2016, així com el de metges majors de 61 anys que també s’han incrementat més d’un 60,71% (de 28 casos en 2014 a 45 en 2016) .
Quant a les especialitats més afectades per este tipus de trastorns, més del 40% dels casos són de Medicina Familiar i Comunitària, seguit d’Anestesistes (6,1%) , Pediatres (5,5%) i Psiquiatres (4,8%) . Cal destacar l’aparició en el programa de professionals que treballen en l’Àrea d’Urgències, que no sent una especialitat reconeguda ha debutat en estos dos anys com un espai de risc pel percentatge d’afectats.
Quant al sexe, hi ha un canvi en la tendència respecte a l’informe del 2014, sent esta vegada major el percentatge de metges dones afectades per problemes de salut mental (52,5%) enfront dels metges hòmens (47,5%) . A més ha incrementat la mitjana d’edat de les dones que patixen estos problemes que ha passat de ser de 36 anys de mitja en 2014 als 44 anys en 2016.
En quan al seu estat civil, el 40,9% són casats, el 32,2% fadrí, el 9,5% divorciats, el 7,5% en parella de fet, el 7,4% separats, i 2,4% són viudos. Sobre el tipus de relació laboral dels metges atesos, el 63,4% té un contracte fix; el 28,4% contracte temporal, el 5,1% és d’exercici lliure i el 3% té contracte laboral més exercici lliure.
Més del 60% dels metges han sol·licitat ajuda de manera voluntària
El PAIME és un programa sustentat en la confidencialitat, en la confiança, i en el seu disseny específic per als professionals metges que s’instrumenta des dels Col·legis per a ajudar el metge amb problemes i possibilitar la seua rehabilitació per a tornar a exercir. Però, com altres col·lectius, també els metges, per por, sentiment de culpa o estigmatització social de la pròpia malaltia, tendixen a ocultar-la i negar-la, amb la consegüent repercussió en la vida quotidiana, tant en l’entorn familiar com en el professional.
A pesar d’això, el 65,4% dels metges que han sol·licitat atenció del PAIME ho han fet de manera voluntària; el 34,4% de forma voluntària induïda, cap de manera confidencial i el 0,2% dels casos per existir denúncia formal. Quant a qui deriva estos casos, el 49,8% d’ells, és per iniciativa pròpia; el 15,5% ha sigut a través d’un col·lega, el 12,1% pel departament de Riscos Laborals; el 11% pel psiquiatre el 4,7% per un familiar; i el 4,2% per un superior. El PAIME es finança de mode compartit a través dels Col·legis de Metges, la Fundació per a la Protecció Social de l’OMC i les Administracions sanitàries, moltes de les quals financen parcial o totalment este programa.