L’actual edifici del Col·legi de Metges de València suma quatre dècades des del seu trasllat en el centre de València (en el carrer Isabel la Catòlica) a l’actual emplaçament en l’Avinguda de la Plata. En 2018 era necessari realitzar una remodelació de la zona de l’entrada principal de l’edifici a fi d’adaptar-la a l’ús de persones amb discapacitat o mobilitat reduïda, perquè -fins el moment- els visitants amb dificultats només podien usar un accés secundari ja adaptat.

Una situació que és habitual en els edificis construïts en aquella època, perquè les normatives d’accessibilitat no incloïen les exigències actuals i d’ací que tantes edificacions de llavors requerisquen salvar escalons per a poder entrar a les mateixes. El gran edifici col·legial, construït en 1977, i amb imatge singular i recognoscible dins de l’arquitectura valenciana, havia de renovar-se, però conservant les seues característiques. Es tractava de portar-ho al present salvant les seues carències de d’accessibilitat i modernitzant la seua estètica.

La reforma ha consistit en la col·locació d’un ascensor exterior, un volum envidrat que no altera el projecte original i que servix d’alternativa d’accés de la cota del carrer a la cota del vestíbul del col·legi. A l’elevador es pot accedir tant des de la cota del carrer com des de la planta inferior del soterrani. Paral·lelament s’ha substituït l’escala i la fusteria de l’accés envidrat. El tancament, consistix en un doble conjunt de dos portes fixes més dos portes corredisses automàtiques amb detector de presència. El disseny d’este doble conjunt es resol per mitjà d’una perfilería de reduïdes dimensions per a augmentar la superfície envidrada el que redunda directament en una millora de la il·luminació ambiental del vestíbul.

Així mateix, s’ha intervingut en la zona enjardinada exterior limítrof a l’accés i l’escala i porta principal. En total, 360 m² construïts. Respecte a l’estètica, la intervenció busca la integració amb els valors consubstancials de l’edifici original, però també el contrapunt que pose en valor l’edifici existent i la pròpia intervenció. Per als revestiments verticals s’han utilitzat principalment fusta de roure mallado, combinat puntualment amb tauler lacado en blanc i colors neutres.

 

La nova consergeria

La consergeria continua en el mateix emplaçament, però amb una transformació visible en la seua estètica. Al mateix temps s’ha millorat la seua funcionalitat i el confort d’este espai de treball, augmentant, a més, la capacitat d’emmagatzemament. Per a la taula del mostrador s’ha optat pel color blanc, que conferix una imatge moderna i aporta més lluminositat al vestíbul. El mateix color blanc s’empra en els llums suspeses d’esta zona, que amb la seua forma consistent en triangles més o menys aguts, recorden la geometria del mural que queda al fons de la taula de recepció.

 

La fusta, el color blanc i les noves tecnologies nous senyals d’identitat de la remodelada sala Chuliá Campos

La nova sala Chuliá Campos millora la funcionalitat, l’accessibilitat i el confort per mitjà de l’adequada integració de les instal·lacions d’il·luminació, informàtica, imatge i so. La qualitat de l’acústica es controla per mitjà de la utilització de revestiments i falsos sostres, tot això integrat segons una estètica contemporània i atractiva. A la sala es pot entrar des de dos accessos diferents de diferents cotes en correspondència amb els dos nivells que té el vestíbul del Col·legi.

Respecte als materials, per a l’interior de la renovada sala Chuliá Campos s’ha utilitzat exclusivament un tauler laminat roure mallado, en les seues versions llisa i perforada. La versió perforada és la que permet controlar la qualitat de l’acústica del saló. Per als falsos sostres, en la zona de butaques es combina el pladur llis amb la perforació absorbent el qual permet el control de l’acústica. En la zona de l’escenari, per a destacar-ho, es cobrix utilitzant el mateix tauler laminat de fusta que revist els paraments verticals. Per al paviment s’ha utilitzat linòleum, tipologia que reduïx al mínim la quantitat de juntes, facilita la neteja, absorbix molt bé l’impacte de la xafada i contribuïx positivament a la qualitat de l’acústica del saló.

Per a les butaques, amb 150 places de capacitat, s’ha triat una marca de gran qualitat, d’un disseny, ergonomia i confort molt ben resolt. Amb un revestiment de cuiro ecològic. Integrant a més endolls en aproximadament la mitat dels braços i taules-escriptori retràctils en cada braç. La il·luminació, resolta quasi exclusivament amb línies de led, s’integra en els ritmes del fals sostre i els revestiments. Este sistema permet un gran estalvi d’energia elèctrica i una eliminació pràcticament del manteniment.

La instal·lació de climatització queda resolta amb un circuit independent per al saló i les cabines, els difusors d’impulsió integrats en el ritme del fals sostre i el retorn per mitjà de reixetes lineals integrades en la part la part inferior. La instal·lació audiovisual incorpora tecnologia d’última generació, molt estudiada i resolta amb gran versatilitat, deixant a més la possibilitat que puga rebre actualitzacions en un en un futur si fóra necessari.

En concret l’equipament consta de: pantalla de projecció de grans dimensions, de fins a 200"; projector d’última generació amagat en el fals sostre per mitjà d’un ascensor; cambra de gravació giratòria electrònica amb control a distància, cabines des de la que es controla i es regula la il·luminació, el so per mitjà d’una taula de mescles, la imatge projectada, etc…

 

Per un Col·legi accessible per a tots

Les remodelada entrada i saló Chuliá Campos del Col·legi complix des d’ara, des de l’exterior i fins a l’interior, les condicions d’accessibilitat per a les persones amb dificultats d’accés:

– Un itinerari accessible, entenc com a tal, lliure d’escalons des de la cota del carrer fins al lloc reservat per a les cadires de rodes

-Una amplària mínima per a la circulació i portes d’entrada i de pas.

-Un mínim de places per a cadires de rodes en el cas del saló

 

El Col·legi de Metges ha acollit la desé sexta edició nacional del Congrés Nacional de Radiocirugía que ha presidit el Dr. Luis Larrea i al que han assistit experts de tota Espanya, Iberoamèrica, Amèrica del nord i altres països europeus.

Com explicava el Dr. Larrea: “Durant dos dies els especialistes més rellevants d’este camp han compartit les indicacions actuals i els resultats que anem obtenint en el nostre àmbit a Espanya i Iberoamèrica: els tractaments amb dosi única d’irradiació i els hipofraccionamientos, així com les combinacions amb nous tractaments en un àmbit multidisciplinari entre neurocirurgians, oncòlegs radioteràpics, radiofísics hospitalaris, cirurgians, oncòlegs mèdics i altres especialitats”.

La presidenta del Col·legi, Mercedes Hurtado, al·ludia durant les seues paraules de clausura a l’orgull que representava el treball realitzat pels metges espanyols amb noms tan excel·lents com el catedràtic Juan Luis Garbelladures o a Vicente Belloch, ambdós col·legiats valencians, i pioners en este camp de la radiocirugía: “El Dr. Juan Luis Garbelladures va ser el primer catedràtic de neurocirurgia de la Universitat espanyola, el primer cap -com tal- d’un servici universitari de neurocirurgia i l’introductor de la radiocirugía a Espanya. Va ser el pioner que va trobar per a la tècnica radioquirúrgica noves indicacions que després es van revelar eficaços i rotundes”.

“Va ser president també -afegia la Dra. Hurtado- de la Societat Espanyola de Neurocirurgia, guanyador del premi Fabrikant de la Societat Mundial de Radiocirugía i guanyador del Premi Jaime”.

La presidenta del Col·legi destacava també la labor del Dr. Luis Larrea: “qui des de 2001 realitza tractaments de radiocirugía extracerebral esterotactica amb dosi única d’irradiació i amb hipofraccionamientos, iniciant esta tècnica a Espanya”.

Finalment, la Dra. Hurtado recalcava la importància d’estendre una tècnica eficient i de gran qualitat: perquè es beneficien molts més pacients, perquè actualment s’infrautilitza el seu ús en la clínica diària